El mètode científic és un mètode d'investigació utilitzat principalment en la producció de coneixement en les Ciències.
El seu objectiu és ser un patró que permet als investigadors anar des del punt inicial d'una investigació fins a conclusions amb confiança d'obtenir coneixements vàlids.
El mètode científic és sustentat dos pilars. El primer d'aquests és la reproductibilitat, es a dir, l'habilitat per repetir un experiment donat, i la segona columna és la falsabilitat. En altres paraules, que qualsevol proposta científic ha de ser capaç de ser falsada per mig d'experiments (falsacionisme). Karl Popper va ser qui va fundar la corrent epistemològica de la falsacionisme, refutacionisme o principi de falsabilitat, segons la qual per contrastar una teoria, s'ha de poder intentar refutar mitjançant un contraexemple.
Existeixen molts mètodes científics i cada branca de la ciència té els seus propis que li resulten eficaços. No podem dir que hi ha un únic mètode científic.
Francis Bacon (1561-1626) va definir el mètode científic hipotètic deductiu dividint-lo en les següents parts:
- L'observació: Observar és aplicar atentament els sentits a un objecte o a un fenomen, per estudiar-los tal com es presenten en realitat, pot ser ocasional o causalment.
- Inducció: L'operació i l'efecte d'extraure, a partir de determinades observacions o experiències particulars, el principi particular de cadascuna d'elles.
- Hipòtesi: Plantejament mitjançant l'observació seguint les normes establertes pel mètode científic.
- Provar la hipòtesi per experimentació.
- Demostració o refutació (antítesi) de la hipòtesi.
- Tesi o teoria científica (conclusions).
Karl Popper va aprofundir en el mètode científic, especialment en el principi de falsabilitat, posar-lo com a principi irrefutable de la ciència, ve a dir que si alguna cosa no és falsable no és científica. Amb ell va arribar el corrent de pensament de la falsacionisme. Popper proposa un mètode científic de conjectura pel qual es dedueixen les conseqüències observables i es posen a prova. Si falla la conseqüència, la hipòtesi queda refutada, i llavors s'ha de rebutjar. En cas contrari, si tot és comprovat, es repeteix el procés considerant altres conseqüències deduïbles. Quan una hipòtesi ha sobreviscut a diversos intents de refutació es diu que està corroborada, però això no ens permet afirmar que ha quedat confirmada definitivament, sinó només provisionalment. La Einstein’;teoria de la relativitat de s sorgeix i és corroborada seguint aquest principi.